Al mòdul de teixits de punt per ordit hem après el funcionament de les màquines de teixir. Aquestes es poden classificar en circulars i rectilínies. Aquí us parlarem de les circulars.

Les màquines circulars poden ser de petit o gran diàmetre. Són màquines que poden confeccionar molts tipus de roba de punt sense costures, com per exemple: Pantalons, samarretes, roba interior…

Les vam veure funcionar en l'empresa Sports HG, de la qual es parla més detalladament en la notícia “Sortim de visita a l'empresa de roba esportiva SportsHG” i a l'entrada d'aquesta mateixa secció “Sortida a l'empresa SportHG”.

Abans de la visita a l'empresa vam fer un estudi detallat de les parts que la màquina.

En les imatges podeu veure els resultats d'aquest estudi i com són algunes d'aquestes màquines.

Crèdit de les fotos: Fanny Richarte

Torna a dalt

Al mòdul de Teixits de punt per recollida aprenem tot el que cal saber per identificar un teixit de punt i així posar-li nom. I practiquem amb mostres de teixits que algunes empreses ens han deixat.

Amb l'ajut d'un comptafils fem un anàlisi complert del teixit de Punt per recollida:

1. Galga (quantes agulles per polzada té)


2. Quin tipus de lligament és.


3. Fontures que té.


4. Aspecte visual del teixit.


5. Curs del lligament (nombre d'agulles del motiu).


6. Possibles aplicacions del teixit.

Per facilitar la correcta execució d'aquest anàlisi de teixit de punt, ens hem ajudat d'unes taules que havíem fet uns dies abans. A les taules hi ha tota la informació necessària sobre els diferents teixits de punt que existeixen, principalment els més utilitzats. Perquè sabem que n'hi han un munt!

Hem detallat la representació gràfica del lligament, la imatge i les principals característiques.

Moltes hores d'anàlisi que ens han servit per aconseguir identificar alguns teixits de punt que es fabriquen a la actualitat i les seves aplicacions.

Torna a dalt

Hem posat en pràctica l’estampació amb motlles, que consisteix en aplicar sobre un teixit un disseny estampat amb els colors que nosaltres mateixos preparem.

Primer tallem el teixit a la mida del motlle, el planxem i l'enganxem sobre la taula d'estampació que està encolada per tal que el teixit no es mogui. També preparem els colors que volem estampar, controlant bé els grams exactes de tint que hem de posar perquè surti el color desitjat.

Un cop tenim els colors només hem de col•locar el motlle sobre el teixit, amb la rasqueta aplicar el color amb la pressió i l'angle adequat.

A la pràctica hem comprovat que la falta de pressió o una inclinació incorrecte de la rasqueta fan que l'estampat no quedi uniforme.

A continuació, retirem el motlle i la pasta d’estampació i posem el teixit a assecar passant-lo per la màquina simil-rame i per fixar el color a la màquina de vaporitzar, per fixar el color. També hem après que els estris utilitzats han de quedar sempre nets, recollits i preparats per tornar-los a utilitzar, doncs és impossible treballar sense neteja i ordre.

Aquesta feina tan laboriosa ha sortit bé gràcies al treball en equip, podeu observar els resultats si mireu la imatge central de la capçalera d'aquesta web.

Torna a dalt

Visitem el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, centrant-nos en la Fàbrica Tèxtil i tots els seus processos.

Els alumnes de primer curs d’Ennobliment i tractament de productes Tèxtils del IES Terrassa vàrem visitar el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el mNACTEC.

L’mNACTEC es troba instal·lat a l’antiga fàbrica llanera Vapor Aymerich, Amat y Jover, un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Tota la estructura i el disseny de l’edifici es va realitzar per optimitzar la transmissió de la força generada per la màquina de vapor central a totes les màquines de l’empresa.

La visita va inclou-re les exposicions permanents de la Energia, des de el carbó per generar el vapor fins als sistemes de transmissió, així com l’exposició de la Fàbrica Tèxtil, centrant-nos més en els sistemes de teixiduría que formen part de les assignatures que cursem.

La visita va incloure les filatures, la carda i el batanat, la teixiduría (incloent tots els tipus de telers), fins arribar als productes acabats, fent-nos partícips de la història i de la actualitat de la indústria Tèxtil, que es present tant a la nostra ciutat com als nostres estudis.

Vàrem poder veure de manera pràctica el funcionament de les màquines que estudiem de manera teòrica a la nostre escola viatjant per la història de la indústria tèxtil de Catalunya.

Crèdit de les fotos: Sanae Abdelhak

Treball sobre la industrialització posterior a la visita

Torna a dalt

Sortida a l'empresa Sport HG on vàrem ser convidats a una visita guiada que va ser molt instructiva.

Els alumnes de primer i segon curs d'ennobliment i tractament de productes tèxtils varem ser convidats a visitar l'empresa SportHG de Sant Pol de Mar. Aquesta visita coordinada per els professors ens va servir per poder observar in situ molts dels processos, materials i maquinària que estudiem a les assignatures del nostre curs.

Vàrem arribar a les instal·lacions d'SportHG en autocar. Ens van dividir en dos grups, per tal de visitar les instal·lacions en grups reduïts. La visita va ser guiada per el Sr. Jordi Rodríguez, fill dels fundadors de l'empresa, de gran i llarga tradició tèxtil i per l'Enginyer Tècnic Tèxtil, director Tècnic.

La visita va ser molt instructiva ja que SportHg va ser capaç de reinventar-se per poder oferir un producte d'alta qualitat, amb una tecnologia d'última generació, i amb uns acabats d'alt valor afegit. La visita va inclou-re totes les fases de fabricació dels seus productes, des de la recepció del fil, la fabricació del teixit tubular, els materials emprats, els acabats i la finalització del producte. Al finalitzar la visita, després d'agrair totes les atencions que varen tenir amb nosaltres, ens van obsequiar amb una petita mostra del seu catàleg. Vàrem aprendre molt i va ser molt instructiva.

La visita va resultar molt interessant, vàrem aprendre molt i poder veure tots els processos de la fabricació d'un teixit físicament va ser molt instructiu.

Treball fet per Fanny Richarte

Torna a dalt

A classe dediquem moltes hores a fer pràctiques de les diferents assignatures, com per exemple, tintures sobre teixits. Aquí explico com va ser el procés tintura que vam portar a terme en el laboratori.

El nostre objectiu, era veure la diferència entre un procés de tintura en el que s'hi posava abans la sal, que fa la funció de dixador, en comparació amb un procés en el que posaríem la sal poc abans de la finalització del mateix. En el meu cas, la posàvem poc abans del final. Les conclusions que vam treure són que és molt millor posar la sal abans, perquè vam adonar-nos de que com més temps actua la sal, millor serà el resultat obtingut.

El primer que vam fer va ser tallar una mostra de teixit de 10 x 10 cm, i pesar-la a la bàscula. El de la meva companya i jo va pesar 1.75g. Vam observar que el teixit del que disposàvem tenia tensió residual degut a que estava encolat.

Després el que necessitàvem era escalfar els recipients a una temperatura de 40ºC, amb l'aigua necessària per realitzar les tintures adients. Cada dos alumnes disposàvem d'una estufa.

Tot seguit, quan l'aigua estava a la temperatura adequada, vam posar les tintures. Per aquest procés vam fer els càlculs necessaris per saber la quantitat de producte en cada cas:

• Fixador (0.07g de fixador / 1 g de teixit) = 1.75 x 0.7 = 0.12g i vam remenar bé.


• Colorant (0.06g de colorant / 1g de teixit) = 1.75 x 0.6= 0.10g i remenar.

El que calia després, era introduir el teixit al vas de precipitats amb la mescla de productes ja diluïda i deixar-lo actuar 35 minuts, mentre de tant en tant remenàvem.

Un cop passat el temps faltava posar la sal per tal que la tintura estigués més còmode dins del teixit. La vam deixar així durant 5 minuts.

A la gràfica de la imatge es poden veure les fases del procés:

a) Afegir fixador i remenar
b) Afegir el colorant
c) Afegir el teixit
d) Afegir sal comuna
e) Esbandir amb aigua abundant
f) Rentat amb aigua calenta i sabó

Seguidament, vam esbandir amb aigua abundant un parell de minuts i després vam rentar el teixit amb aigua i el vam deixar assecar.

En definitiva, ens va anar molt bé practicar amb els utensilis del laboratori per cada cop saber fer-los anar millor, ja podem parlar de les estufes, les bàscules i, també per suposat, començar a experimentar amb productes químics i saber diferenciar-los visualment.

Torna a dalt

Aprendre a fer el nus del teixidor no és complicat i depenent del sector on acabem treballant, saber fer aquest nus pot ser important per la nostra futura ocupació. Per això hem fet aquesta pràctica a l'institut.

En el laboratori vam agafar varis cons i amb els fils començàrem els primers nusos, al principi és millor treballar amb llana, per la dificultat que pertany fer-ne el nus. És una qüestió de molta paciència i habilitat, però aquí els alumnes aprenen ràpid.

La nostra companya ens ajuda perquè va treballar en una fabrica on havia de fer el nus sovint. De mica en mica les nostres bases s'estan consolidant i donant força a les nostres pràctiques.

Tot i que no és gens difícil, és cert que costa una mica al principi. Ara coneixem la teoria per fer el nus. D'aquí a fer-lo bé i ràpid hi ha un bon camí de pràctica

Torna a dalt

La nostra primera practica consistia en l'anàlisi de fibres utilitzant el cotó, llana i el polièster. Gràcies a l'observació de l'aspecte tacte, el microscopi i l'anàlisi pirognòstic vam poder reconèixer les fibres utilitzades.

Gràcies amb aquesta activitat vam identificar quines fibres utilitzàvem. Primer de tot ens van donar tres fibres diferents i una fitxa per anotar-ne les característiques; si eren suaus, tenies ris, color, etc.

A continuació amb l'ajuda del microscopi ven dibuixar la vista transversal de cadascuna de les fibres amb les característiques que les identifiquen. Per exemple a la llana s'hi veien les seves escames, el cotó en algunes parts tenia voltes de torsió sobre el seu eix que canviaven de direcció i, en el polièster, s'hi veien puntets negres i era molt regular.

Desprès ens demanaven un anàlisi pirognòstic de cada fibra. En aquest mètode la fibra s'exposava directament a una flama i s'observaven algunes característiques com:

- El seu comportament davant de la flama (si es fon, s'encongeix o s'enrotlla)

- El seu comportament dintre de la flama (si la combustió es rapida o lenta, amb fusió o sense fusió)

- L'olor que desprèn en cremar (paper cremat, pell...)

- El residu o la cendra que deixa (color, forma, fragilitat, regularitat)

L'anàlisi pirognòstic l'hem fet amb molta cura, i sempre subjectant la fibra amb unes pinces per evitar cremades.

Aquesta activitat va ser molt curiosa perquè nomes mirant una fibra amb el microscopi o cremant-la podríem saber de quina es tractava. Abans de la pràctica no les haguéssim sabut identificar-les.

Torna a dalt

El nostre primer tema a la UPC consistia es preparar un teixit per procedir a fer un blanqueig químic. Amb l'objectiu de comparar 2 tipus d’enzims i per decidir quin serà més eficaç.

Aquest va ser el primer dia que vam anar a la UPC, el Dr. Canal serà el nostre mestre en aquest període de pràctiques de laboratori. Ens ha ensenyat com podem esbrinar quin tipus de cola tenia el teixit i així poder utilitzar el desencolant adequat. Amb aquesta prova també podíem observar com el iode-iodur deixava clarament a la vista quins eren els fils d'ordit, també va ser molt curiós veure com el teixit era pràcticament impermeable abans de ser desencolat.

També ens va ensenyar com poder interpretar i omplir una taula d'assaig, com preparar dissolucions mare i com fer un informe de laboratori.

La practica començava amb un desencolat enzimàtic, anotant les característiques del teixit, fixant un objectiu, els productes i estris que utilitzarem. Vam preparar les dissolucions mare i les mostres de teixit. Uns vegada els banys estaven preparats vam ficar el teixit i es van posar al Polymat. Una vegada havia fet efecte els vam rentar i assecar.

Després amb al mateix procediment fem el blanqueig juntament amb el desencreuat, utilitzant universol i NaOH. Per finalitzar la practica ens va ensenyar les taules universals de blancs, tenint que decidir quin número adjudicàvem als blancs que ens avien sortit, ajudant-nos d'una llum especial.

Crec que aquesta pràctica va ser molt fructífera en la que vam conèixer les bases d'un laboratori i de com funcionar per portar a terme l'objectiu necessari amb eficàcia.

Crèdit de la foto: Nabila Negrou

Torna a dalt

Després de dedicar força hores teòriques sobre com és faria un anàlisi de teixits, per finalment hem pogut estrenar els aparells de mesura.

Aquesta activitat consistia en fer una fitxa d'anàlisis de teixit.

Primer de tot esbrinar i anotar les característiques del teixit escollit, on amb l'ajut d'un contafils vam determinar la densitat dels fils d’ordit i de trama. També vam mirar el pes per metre quadrat o gramatge i l'amplada del teixit per poder calcular el pes per metre lineal.

Una altra part consistia en fer la disposició de colors, tant per els fils d’ordit com per els de trama. Això va resultar bastant senzill gràcies a la lupa de teixits. En una gràfica vam representar l'efecte de color.

Un altre apartat consistia en fer una taula amb las característiques de cadascun dels diferents fils que tingués el teixit. Va consistir en mesurar uns quants fils amb l'ajut d'un regle de cadascun dels colors presents en el teixit i després els mateixos una vegada extrets del lligament, per poder, d'aquesta manera, aplicar la fórmula i esbrinar la contracció a causa del lligament. Per altre banda agafar manats de fils dels diferents colors, pesar-los i calcular el títol del fil corresponent, amb aquests mateixos manats fer l'anàlisi pirognòstic per poder saber quina era la composició. Per últim amb un torsiòmetre determinar la torsió en voltes per metre dels fils.

Per acabar la fitxa teníem que aconseguir el curs del lligament mirant el teixit amb la lupa i ajudant-nos d'un punxó.

En definitiva va ser molt divertit poder utilitzar tots els aparells i les eines, poder aplicar els coneixements adquirits i conforme anàvem fent poder relacionar conceptes, que abans potser no estaven del tot clar.

Torna a dalt